Esther Guiu

7.12.09

L'Aigua VII

AGULLES D'ANSABERE des del Llac d'Ansabère - PIRINEO DE NAVARRA

BALLIBIERNA i ESTANY DE LLAUSET - MALADETA - PIRINEO DE HUESCA

AVENC DE LA FEBRÓ - SERRA DEL MONTSANT - BAIX CAMP

PENYES ALTES DEL MOIXERÓ - PN DEL CADÍ - BERGUEDÀ

PRESA D'OLIANA des de la via ferrata - URGELL - LLEIDA

6.12.09

Viatges IV

CEMENTIRI - RABAT - MOROCCO

CHEFCHAUEN - MOROCCO

RIU SENA I TORRE EIFFEL - PARIS

CANAL des de gòndola - VENEZIA - ITALIA

La Ciutat V - BarCelOna

MERCAT DE LA BOQUERIA

PARC DE LA CIUTADELLA

TORRE DE COLLSEROLA - TIBIDABO

PARC DE LA CIUTADELLA

CARRER TALLERS

24.11.09

SICÍLIA V - Agrigento i Salines

TEMPIO DELLA CONCORDIA - VALLE DEI TEMPLI - AGRIGENTO

TEMPIO DI ERCOLE - VALLE DEI TEMPLI - AGRIGENTO

TEMPIO DIOSCURI - VALLE DEI TEMPLI - AGRIGENTO

MOZIA - ETTORE INFERSA - TRAPANI

NUBIA - TRAPANI

UNA VOLTA (SENCERA) PER SICÍLIA
Ma il celo è sempre più blu (da Giusy Ferreri)

Chi vive in baracca, chi suda il salario
chi ama l'amore e i sogni di gloria
chi ruba pensioni, chi ha scarsa memoria.
Chi mangia una volta, chi tira al bersaglio
chi vuole l'aumento, chi gioca a Sanremo
chi porta gli occhiali, chi va sotto un treno.
Chi ama la zia, chi va a Porta Pia
chi trova scontato, chi come ha trovato.
Ma il cielo è sempre più blu

Chi sogna i milioni, chi gioca d'azzardo
chi gioca coi fili, chi ha fatto l'indiano
chi fa il contadino, chi spazza i cortili
chi ruba, chi lotta, chi ha fatto la spia.
Ma il cielo è sempre più blu

Chi è assunto alla Zecca, chi ha fatto cilecca
chi ha crisi interiori, chi scava nei cuori
chi legge la mano, chi regna sovrano
chi suda, chi lotta, chi mangia una volta
chi gli manca la casa, chi vive da solo
chi prende assai poco, chi gioca col fuoco
chi vive in Calabria, chi vive d'amore
chi ha fatto la guerra, chi prende i sessanta
chi arriva agli ottanta, chi muore al lavoro.
Ma il cielo è sempre più blu

SICÍLIA IV - Etna i Siracusa

ETNA - VALLE DEL BOVE De Zafferana a Rifugio Sapienza

I FRAGOLINI DEI CICLOPI - ACI TREZZA - CATANIA

TEATRE GREC - NEAPOLI - SIRACUSA

ORECCHIO DI DIONISIO - NEAPOLI - SIRACUSA

DUOMO - ISOLA ORTIGIA - SIRACUSA

UNA VOLTA (SENCERA) PER SICÍLIA
Ma il celo è sempre più blu PARTE 4

RUTA OEST-SUD: Ràpid resum de coses a veure (des de l’oest cap al sud, i sota el meu humil consell de què s’hauria de veure i què no):

ETNA: S’arriba per carretera fins el Rifugio Sapienza. S’ha de pagar un funicular caríssim per arribar a 2500 mts. Només es poden fer excursions per dalt del cràter, amb un guia (que també has de pagar). L’altre opció es donar-li la volta amb cotxe, pel Valle del Bove i la carretera MareNeve. Es passa per trams calcinats per la última escopinada dels anys 80 i l’Etna es passa el dia traient fums sulfurosos.
SIRACUSA: La Neapoli, sobretot el teatre grec i l’orecchio di Dinonisio, una gruta natural de 80 metres d’alçada amb una musicalitat excel·lent, i la isola d’Ortigia. Pels voltants, hi ha les grutes de Pantalica, i els poblets costaners de Ognina i Aranella.
AGRIGENTO: Per molt que detesteu la història, les runes gregues i la “passeggiata archeologica”, us recomano, de fet us obligo, a anar al Valle dei Templi, inclòs el jardí.
TRAPANI: Salines de sal, al llarg de la SP21, des de Marsala fins a Trapani. Inclou muntanyes de sal i molins de vent moníssims (especialment Mozia i Nubia). També es pot anar fins a San Vito lo Capo i Scopello, a la Riserva dello Zingaro.
Si es disposa de temps, queden per veure a l’interior de l’illa: Piazza Armerina amb la seva villa romana dels mosaics, Enna, Caltagirone, Ragusa i Scicli; i les ciutats costaneres de Messina i Catania.

SICÍLIA III - Taormina i Eòlies

TEATRE GREC amb l'Etna de fons - TAORMINA

ISOLA BELLA - TAORMINA

CAPPO MILAZZO amb les illes Eòlies de fons

LÍPARI des de Vulcano - ILLES EÒLIES

VULCANO - ILLES EÒLIES

UNA VOLTA (SENCERA) PER SICÍLIA
Ma il celo è sempre più blu PARTE 3

RUTA NORD: Ràpid resum de coses a veure (des de l’est cap a l’oest, i sota el meu humil consell de què s’hauria de veure i què no):

PALERMO: fora de l’itinerari clàssic del Palazzo dei Normanni, la Catedral i la Martorana, s’ha de passejar pels mercats al carrer de Vuccirìa i Ballarò, anar a veure una funció de Teatre dei Puppi (unes titelles gegants que representen històries sobre Carlemany i el rei Ruggero), i pels que tinguin fetge, il Convento dei Capuccini, que inclou un munt d’esquelets penjats a les parets, tots amb la seva robeta, ordenats per sexe, edat i professió.
RUTA CINEMATOGRÀFICA PER FRIKIS: Inclou Corleone (no fa falta que us digui la peli, no?) i Palazzo Adriano (“Cinema Paradiso” de Giuseppe Verdi). Es pot completar la ruta fins a Alia, a on hi ha unes grutes impressionants, excavades a la roca per un poble prehistòric misteriós (o uns alienígenes).
CEFALÙ: Tot el Corso Ruggero (o també anomenat” la strada della passeggiata”) i pujar a dalt de tot de la muntanyeta.
PARCO DE LA MADONÌE: No deixar de fer la carretera de Petralia Sotrana a Collesano, per molts sots que hi hagin. No sé la resta de l’any, però per la tardor està radiant.
MILAZZO: Base per anar a les illes Eòlies. Interessants el Castell i el sender per arribar al Capo Milazzo (sabíeu que els cactus poden arribar a ser arbres?).
ILLES EÒLIES: 8 illes volcàniques, a triar la que més ràbia us faci. Hi ha molta mala combinació per anar fins a Stromboli (la més interessant, i també la més llunyana), però et pots conformar amb Vulcano, la més propera, que també té un volcà en actiu. Inclou platges de sorra negre, desertes per novembre, i banys termals en aigües fètides.
TAORMINA: El teatre grec és realment bell, amb panoràmica de l’Etna inclosa... La resta és presentable (també té un carrer per passejar). També val la pena acostar-se fins a la Isola Bella i la Gole dell’Alcantara, per les rodalies.

23.11.09

SICÍLIA II - Nord

PALAZZO ADRIANO

GRUTTE DELLA GRUFFA - ALIA

LA MOLA - CEFALÙ

PIANNO BATTAGLIA - PN MADONÌE

COLLESANO - PN MADONÌE

UNA VOLTA (SENCERA) PER SICÍLIA
Ma il celo è sempre più blu PARTE 2

Viatjar per la tardor té avantatges i inconvenients. Primer, tot està a meitat de preu (menys la benzina que és més cara, per què es veu que és una illa, però això és tot l’any). La segona bona raó és que no hi ha ningú (bé, de la meva edat, vull dir, per què jubilats anglesos i alemanys n’hi ha tot l’any). Independentment del teu comportament antisocial, pels que ens agrada fer fotos, estalviar-te la presència de figures humanes molestes mentre retrates, és el paradís.
També es pot gaudir de l’estiuet de Sant Martí en versió italiana.
D’altra banda, pots trobar-te molts llocs “chuiso per vacanze”, i es fa fosc molt aviat (tenen la mateixa hora, però estan més a l’oest).

Sicília és un autèntic retorn a l’Espanya dels 80, a on encara es fan amics per correspondència (per què no tenen mail); la mafia és “la cosa nostra”, o sigui, és cosa d’ells; els carabinieri són vells i grassos; les parets estan a punt de caure’s (o ja s’han caigut, però llavors li diuen monument); la gent xerra de balcó a balcó (per què els carrers són molt estrets); i la televisió pública encara és la més vista (té 3 canals!). Hi ha la costum, sobre les 18h, d’anar a fer la “passeggiata”, és a dir, anar al carrer més cèntric, amb les millors gales, per xafardejar i presumir.
Però el cel és sempre més blau!

SICÍLIA I - Palermo

FONTANA PRETORIA i AJUNTAMENT - PALERMO

CATEDRALE INTERIOR - PALERMO

CATEDRALE - PALERMO

CATACUMBE - CONVENTO DEI CAPUCCINI - PALERMO

TEATRO DEI PUPPI - PALERMO

UNA VOLTA (SENCERA) PER SICÍLIA

Ma il celo è sempre più blu PARTE 1

Sicília és un malson pels puristes de les normes de tràfic (no vull saber com se les arreglen els turistes nòrdics, tant aferrats al seu compliment estricte), per què la única regla a seguir, és no complir cap norma.
El que en principi pot resultar una forma d’entendre la vida molt mafiosa, en realitat és producte de la creativitat innata dels sicilians. Véase: Que només hi ha un carril per banda?, se’n inventen un entremig (¡Dónde caben dos, caben tres! IKEA ídem). Que no hi ha lloc a on aparcar?, doncs te’n inventes un, allà a on et convingui (el preferit és enmig de la carretera).
Sota cap concepte s’han de respectar les preferències de pas en les cruïlles, en les rotondes o en els passos de zebra; ni els semàfors (sobretot si estan apagats), ni les línies contínues a l’hora d’avançar, ni els horaris de les benzineres (existeix un fenomen paranormal anomenat “Fai di Te” que consisteix en que si et poses tu la benzina, és més barata).
Especificar que el color que tingui una carretera en el mapa, no té cap relació amb la qualitat d’aquesta, sinó en la quantitat de cotxes que t’hi trobaràs. La presència de sots o tarteres a la carretera és una pandèmia en tota l’illa, i afecta també a les autopistes (per cert, n’hi ha que són gratuïtes!). Si a més plou, et converteixes en un autèntic expert en aquaplaning o “mira com volo per sobre l’aigua”.
Però crida l’atenció, el detallet de que no hi han accidents (ara no voldria jo relacionar l’augment d’accidents amb el bon estat de les carreteres i el compliment de les normes, per què és lleig). Està clar que la única norma que es compleix és la del límit de velocitat, no pas per voluntat pròpia, sinó per la naturalesa de la xarxa viària. També val a dir, que si no tens el cotxe ratllat a Sicília, és per què ets turista (i a més, portes un cartell enganxat que diu DIESEL per què no t’equivoquis quan posis benzina).

I per acabar la lliçó d’avui sobre el tràfic sicilià, esmentar que l’eina automobilística que més es fa servir és la botzina (menys en aquells pobles a on hi ha la senyal de “Vietato suonare il claxon”).